L’any 1848 Isaac Michaelson va postular que la neovascularització ocular,
una complicació freqüent de la diabetis mellitus, era induïda per un factor
angiogènic soluble segregat per la retina en resposta a la isquèmia. La
recerca del factor responsable es va prolongar més d'un segle fins a finals de
la dècada dels vuitanta quan diversos laboratoris aïllaren el factor de
creixement endotelial vascular (VEGF). El VEGF indueix angiogènesi i augmenta
la permeabilitat vascular. A més de l’augment de proliferació endotelial i
de l’increment de la permeabilitat vascular, altres canvis vasculars observats
en la retinopatia diabètica, tals com l’apoptosi de les cèl·lules
endotelials i periendotelials, són difícilment atribuïbles a l’augment de
VEGF. La nostra hipòtesi de treball postula que les molècules moduladores de
l’angiogènesi recentment descobertes, les angiopoetines, poden jugar un paper
essencial en la retinopatia diabètica. El treball realitzat al nostre
laboratori, a l’igual que el realitzat en altres models, posa de manifest que
l’angiopoetina-2, en absència de VEGF, indueix dissociació de les cèl·lules
de la paret vascular i apoptosi. A més d’aquests fets, les nostres
investigacions han posat de manifest l’existència d’una nova forma
d’angiopoetina-2, l’Ang-2B, que pot tenir una funció específica en la
modulació de l’angiogènesi.
Les limitacions actuals en el tractament de la retinopatia diabètica mitjançant
fotocoagulació làser han portat a proposar el bloqueig de l’acció del VEGF
com a teràpia complementària o alternativa. La utilització d’anticossos
monoclonals anti-VEGF, la utilització de proteïnes que mimetitzen el receptor
VEGF i la utilització d’oligonucleòtids antisense
han permès reduir la neovascularització ocular en models experimentals. No
obstant això, nosaltres creiem que un tractament més efectiu podria
aconseguir-se dirigint addicionalment la terapèutica a les molècules
moduladores de l’angiogènesi, particularment a l’angiopoetina-2.
Donades les limitacions
del tractament actual de la retinopatia diabètica i l’impacte social de la
malaltia (la diabetis afecta un 5% de la població i causa ceguesa en un 5% dels
diabètics), considerem que les nostres investigacions en el marc del
projecte de la "Fundació
la Marató de TV3" 1998 poden contribuir a oferir
una alternativa de tractament farmacològic basada en el manteniment d’una
relació adequada VEGF/angiopoetines.
Treball realitzat prèviament al nostre laboratori: Caracterització d'una nova forma d'angiopoetina-2 (Ang-2B) i expressió de VEGF i angiopoetina-2 durant el desenvolupament i la regressió testicular. (20/11/99).
Desenvolupament del projecte.
Juliol, 2000. Un
dels objectius prioritaris del projecte consistia en la seqüenciació del gen
de l’angiopoetina-2, un gen de gran importància que fou descobert ara fa tres
anys i que no havia estat seqüenciat fins ara. El nostre grup ha aconseguit,
per primera vegada, seqüenciar aquest gen i demostrar que dóna lloc a tres
formes diferents d’angiopoetina-2 que anomenem A, B i C. La caracterització
del gen i de les formes d’expressió alternativa és un pas endavant en la
lluita per guarir malalties com la ceguesa diabètica i altres patologies que
cursen amb un excés de formació de vasos sanguinis, com el càncer.